Després de la seva mort, la vídua de Màrius Claveria publica un manuscrit amb les memòries del seu marit, tal com era la seva voluntat.

El text conté una sèrie de revelacions extraordinàries, fins al punt que la seva dona es pregunta si realment va arribar a conèixer qui va ser la seva parella. Claveria havia estat un científic de renom, candidat fins i tot al premi Nobel, però, a causa de les seves investigacions revolucionàries sobre l’espai i el temps, es veurà implicat en tot un seguit de peripècies que el portaran des de Chicago, on s’havia traslladat a viure, fins al Vaticà i, per descomptat, a la seva Barcelona natal.